DAFNE
Va ser filla de Peneu i de Creüsa. Era una nimfa de boscos i sacerdotessa de Gea (deessa de la fertilitat de la terra).Apol·ló després de burlar-se de les fletxes de Cupido, aquest va decidir venjar-se d’ell. La seva venjança va consistir en fer que s’enamorés de Dafne. A Dafne, en canvi, li va clavar una fletxa de plom perquè es tornés insensible a l’amor. Apol·ló la seguia bojament i ella feia tot el possible per escapar. Dafne cansada de fugir d’ell li va demanar al seu pare Peneu que la convertís en un llorer. Apol·ló entristit va convertir el llorer en el seu signe fent-se una corona de llorer. A partir d’aquest mite la corona de llorer, a Grècia, simbolitza victòria.
FAETÓ
Faetó era el fill de Heli i de Climene, esposa de Merope. Va ser el fill que Heli va donar a Céfal i que Afrodita el robà quan no era més que un nen per convertir-lo en un dimoni. Faetó presumia de que el seu pare era el Déu del sol, ells es resistien a creure-ho, finalment va acudir al seu pare Heli i ell li va dir que li donaria el que ell volgués. Ell va voler conduir un carruatge, (representa el Sol), estava tant nerviós que va tindre la mala fortuna de que els cavalls blancs que tiraven del carruatge es van desbocar en totes direccions, cap al Nord, de manera que la terra es va refredar, cap al Sud, la vegetació es va assecar i cremar, fent que Africa es convertís en un desert i que la pell del etíops es cremés fins a tornar-la negre.
Zeus es va veure obligat a intervindre, va enviar un raig cap al carruatge, a causa d’aquest raig Faetó es va ofegar.
JÚPITER I EUROPA
Europa fou filla d’Agènor i germana de Cadme. Un dia estava jugant a la platja al voltant d’un ramat de toros, i entre aquell ramat va veure un bell toro blanc (que era Júpiter difressat [Zeus en mitologia romana]). Es va apropar i es va muntar sobre d’ell, aleshores Júpiter va aprofitar aquest moment per emportar-la a la illa de Creta nedant. Allà va revelar la seva identitat i la posseí, d’aquesta unió nasqueren tres fills: Minos, Radamantis i Sarpèdon. Júpiter també li va regalar un collar, fet per Hefest i li regalà Talos (un gegant de bronze), Lélape (un gos que mai deixava anar la seva presa) i una llança que mai fallava.CADME
Cadme fou fill d’Agènor i de Telefassa i germà d’Europa. Un dia se mare li ordenà que busqués a se germana Europa, la qual va ser raptada per Zeus; i que en tot cas no tornés sense ella. Quan arribà a Delfos, va consultar l'oracle, i aquest li aconsellà de seguir una vedella amb el signe de la lluna al flanc i fundar una ciutat allà on s'ajagués. Trobà la vedella i la seguí fins a Beòcia, i fundà la ciutat de Tebes; on es quedà a viure, ja que se mare li va dir que no tornés sense ella. Cadme es casà amb la deessa Harmonia, amb la qual va tenir cinc fills: Agave, Autònoe, Ino, Polidor i Sèmele. Després d’un seguit de desgràcies, Cadme i Harmonia van decidir exiliar-se; aleshores els déus els van convertir en colobres i foren traslladats als Camps Elisis.ECO
Eco va ser una Orèada (nimfa dels boscos de la mitologia grega) de l’Helicó. A partir del mite mitològic de Eco i trobem dos derivants:Eco i Narcís:
La nimfa Eco s'encarregava de vigilar a distància la deessa Hera, esposa de Zeus, per a què aquest no fos descobert quan ell cantava i jugava amb les nimfes. Mentre Eco entretenia a Hera, ella no se'n adonava de la infidelitat del seu marit. Quan Hera ho va descobrir, va transformar la nimfa en un eco de manera que no tenia control sobre les seves paraules, ni podia parlar abans que un altre ho hagués fet, ni estar callada quan algú havia parlat.
Al estar retirada al camp, Eco es va enamorar del bell pastor Narcís. Narcís no tenia cor, la va menysprear i la va ignorar totalment. Amb el cor trencat, Eco va passar la resta de la seva vida en canyissars buscant l'amor que mai no va conèixer, debilitant-se fins que només li va quedar la veu.
Un noi va demanar als déus que Narcís sofrís un amor no correspost, com el que havia fet passar als altres. Nèmesi va maleir Narcís i el va fer enamorar-se del seu propi reflex a l'aigua. El jove va acabar morint de desamor i va baixar a l'Hades on va ser turmentat per sempre pel seu reflex al riu Estix. En el lloc on va morir va néixer una flor que va portar el seu nom, narcís.
Eco i Pan:
Eco era una nimfa que cantava i ballava molt bé i menyspreava l'amor de tots els homes. Això va fer enfadar molt al déu Pan, que va ordenar als seus seguidors que la matessin. Eco va ser esquarterada i repartida per tota la Terra. Gea (personifica la fertilitat de la terra) va rebre les parts d'Eco, la veu de la qual continua repetint les últimes paraules dels altres.
Píram i Tisme eren dos amants que vivien un al cantó del altre. Ells mantenien relació per molt que els seus pares els hi haguessin prohibit. Les relacions que mantenien eren a través de una esquerda que separava les dues cases. La frustració de no poder-se veure creixia cada cop més fins que van arribar al punt de decidir escapar-se junts. La nit senyalada Tisbe va arribar primer, mentre esperava una lleona se li acostà i ella s’amagà darrera de una roca deixant-se el mocador. La lleona va estripar el mocador i el va deixar tacat de sang. Quan Píram va arribar, va veure el mocador i va pensar que la lleona s’havia menjat Tisbe, dolorit va treure la seva daga i se la clavà al pit. Tisbe espantada va sortir del seu amagatall i va veure al seu estimat estirat al terra ple de sang. Va anar corrent cap a ell i el va abraçar, li va treure la daga del pit i se la va clavar.
Els déus, entristits per la tragèdia, van fer que els pares dels joves els enterressin junts.
La mare de Andròmeda va cometre un ac
te de hybris i va provocar la fúria de Poseidó. Aquest va decidir inundar la Terra i enviar al monstre marí Ceto perquè acabés amb els homes i els animals. El pare d’Andròmeda, gracies a un oracle, sabia que la única solució era casar la seva filla amb el monstre. Llavors va deixar a la seva filla només amb unes joies i encadenada a una roca. Perseu la va veure i se’n va enamorar, va baixar fins la platja per parlar amb els reis i per demanar la mà de la jove a canvi de matar el monstre. Els reis van acceptar la oferta. Perseu, amb el cap de Medusa, va acabar amb Ceto (el monstre) i el va convertir en corall. Quan ja tenia la mà de Andròmeda però la seva mare ja l’havia promés anteriorment amb un príncep. Perseu va haver de lluitar contra ell i la seva tropa. Ell va tornar a utilitzar el cap de Medusa i va aconseguir casar-se amb la seva estimada.
Un noi va demanar als déus que Narcís sofrís un amor no correspost, com el que havia fet passar als altres. Nèmesi va maleir Narcís i el va fer enamorar-se del seu propi reflex a l'aigua. El jove va acabar morint de desamor i va baixar a l'Hades on va ser turmentat per sempre pel seu reflex al riu Estix. En el lloc on va morir va néixer una flor que va portar el seu nom, narcís.
Eco i Pan:
Eco era una nimfa que cantava i ballava molt bé i menyspreava l'amor de tots els homes. Això va fer enfadar molt al déu Pan, que va ordenar als seus seguidors que la matessin. Eco va ser esquarterada i repartida per tota la Terra. Gea (personifica la fertilitat de la terra) va rebre les parts d'Eco, la veu de la qual continua repetint les últimes paraules dels altres.
PÍRAM I TISBE
Píram i Tisme eren dos amants que vivien un al cantó del altre. Ells mantenien relació per molt que els seus pares els hi haguessin prohibit. Les relacions que mantenien eren a través de una esquerda que separava les dues cases. La frustració de no poder-se veure creixia cada cop més fins que van arribar al punt de decidir escapar-se junts. La nit senyalada Tisbe va arribar primer, mentre esperava una lleona se li acostà i ella s’amagà darrera de una roca deixant-se el mocador. La lleona va estripar el mocador i el va deixar tacat de sang. Quan Píram va arribar, va veure el mocador i va pensar que la lleona s’havia menjat Tisbe, dolorit va treure la seva daga i se la clavà al pit. Tisbe espantada va sortir del seu amagatall i va veure al seu estimat estirat al terra ple de sang. Va anar corrent cap a ell i el va abraçar, li va treure la daga del pit i se la va clavar.Els déus, entristits per la tragèdia, van fer que els pares dels joves els enterressin junts.
PERSEU I ANDRÒMEDA
La mare de Andròmeda va cometre un acte de hybris i va provocar la fúria de Poseidó. Aquest va decidir inundar la Terra i enviar al monstre marí Ceto perquè acabés amb els homes i els animals. El pare d’Andròmeda, gracies a un oracle, sabia que la única solució era casar la seva filla amb el monstre. Llavors va deixar a la seva filla només amb unes joies i encadenada a una roca. Perseu la va veure i se’n va enamorar, va baixar fins la platja per parlar amb els reis i per demanar la mà de la jove a canvi de matar el monstre. Els reis van acceptar la oferta. Perseu, amb el cap de Medusa, va acabar amb Ceto (el monstre) i el va convertir en corall. Quan ja tenia la mà de Andròmeda però la seva mare ja l’havia promés anteriorment amb un príncep. Perseu va haver de lluitar contra ell i la seva tropa. Ell va tornar a utilitzar el cap de Medusa i va aconseguir casar-se amb la seva estimada.
FINEU I LES HARPIES
EL RAPTE DE PROSÈRPINA
Proserpina va ser filla de Ceres i Júpiter. Un dia Venus, per donar amor a Plutó, va enviar al seu fill Eros perquè encertés a Plutó amb una de les seves fletxes. Proserpina estava en el llac Pergusa jugant amb algunes nimfes i recollint flors. De cop Plutó, que era l’oncle de Proserpina, va sorgir del proper volcà Etna amb quatre cavalls negres i la va raptar per casar-se amb ella i viure junts a l'Hades.
La seva mare Ceres, deessa de la Terra, va marxar a buscar-la per tots els racons del món, però no va aconseguir trobar-la. Ceres desesperada va detenir el creixement de fruites i verdures, i es va arrencar els vestits i es va esgarrapar la cara, caient així una maledicció sobre Sicília. I a més a més Ceres va refusar tornar a Olimp. Aleshores Júpiter va enviar a Mercuri, perquè manés a Plutó que alliberés a Proserpina. Així ho va fer, però abans de deixar-la anar li va fer menjar sis llavors de magrana, de manera que hagués de viure sis mesos a l'any amb ell, sense poder estar tota la vida amb la seva mare.
Aquesta és doncs la raó de la primavera: quan Proserpina torna amb la seva mare, Ceres decora la terra amb flors de benvinguda, però quan en la tardor torna amb Hades, la naturalesa perd els seus colors.
Aquesta és doncs la raó de la primavera: quan Proserpina torna amb la seva mare, Ceres decora la terra amb flors de benvinguda, però quan en la tardor torna amb Hades, la naturalesa perd els seus colors.
ARACNE
Aracne era la filla de un tintorer. Ella era famosa per la seva gran habilitat per teixir i bordar. Rebia tants afalagaments que se li van acabar pujant al cap i va cometre un acte de hybris difonent que les seves habilitats per teixir eren superiors a les de Atena. Atena es va enfadar però li va donar la oportunitat de demostrar les seves qualitats. Atena va adoptar la forma de una anciana li va dir que no devia burlar-se dels Déus. Encara amb aquesta advertència, Aracne, es va burlar i va posar en marxa un concurs de teixir en el que pugues demostrar la seva superioritat. Allà va ser quan Atena es va treure la disfressa i va iniciar el concurs. Aracne va vèncer a Atena, i aleshores Atena la va convertir en aranya, així podria passar-se tota la seva vida fent el que difamava que tant bé feia.FILOMENA I PROCNE
Filomena i Procne eren filles dels reis d’Atenes. Durant un conflicte de territoris va demanar ajuda a Tereo, fill d’ Ares, com a mostra de agraïment li va concedir la mà de una de les seves filles, Procne. Es varen casar i tenir fills. Al poc temps es va avorrir i va abandonar a Procne amb el seu fill.
Al tornar a palau li va dir a Filomena que la seva germana havia mort. No va tardar res en seduir a Filomena i en convèncer-la de que es casés amb ell. Tereo era molt dolent i el primer que li va fer va ser tallar-li la llengua. Filomena es va dedicar a teixir i a bordar una túnica en la que explicava la seva horrorosa història amb Tereo perqu algun dia sortís a la llum.
Procne va decidir sortir amb el seu fill a buscar el seu marit. Al arribar a palau es va trobar amb se germana i amb la terrible història que havia cosit a la túnica i va decidir ajudar a la seva germana. Procne va fingir un perdó desinteressat cap a Tereo i el va convidar a sopar. Per sopar va cuinar el seu fill i li va servir. Mentres ell devorava el seu fill elles van fugir, quan se’n va adonar del que passava va començar a perseguir-les amb una destral. Tot just a punt de enxampar-les van demanar ajuda als Déus i aquest van convertir a Procne en russinyol i a Filomena en una golondrina. En canvi a Tereo el van convertir en un puput.
MEDEA
Medea era la filla d’Etes, rei de la Còlquida, i de la nimfa Idia. Com que la seva mare era nimfa ella tenia arts per les màgies i els curaments.
Quan Jàson i els argonautes van arribar a la Còlquida per enportar-se el velló d’or, el rei Etes els hi va condicionar unes proves. Aquestes proves les va poder superar gràcies a l’ajuda de unes pocions que li va proporcionar Medea. Més endevant, com el rei no va complir la seva paraula, Medea els va acompanyar el lloc on estava el velló d’or i va fer possible aconseguir-lo. Tot seguit van tornar a la seva pàtria acompanyats de Medea, ja que havia traicionat el seu pare i estava enamorada de Jàson; i aquest li va prometre un matrimoni completament fidel.
Mentres tant Etes va enviar el seu fill, Apsirt, a perseguir-los. Però aquest per traïció de se germana va morir i Jàson el va tallar a trossos, fent que Etes recollís tots els trossos. Un cop Medea va fer beure una poció al gegant de bronze, Talos, i aquest va morir dessagnat. Van arribar a Creta. Un cop a Lolkos, Pèlies es va negar cedir-li el tron; aleshores Medea va fer que fossin les pròpies filles de Pèlies que el matessin dient que si el tallaven a trossos i el ficaven en una olla aquest tornaria a ser jove, però no va passar.
Al cap d’un temps Jàson i Medea van haver d’abandonar Lolkos i van marxar cap a Corint. Allà Jàson pretenia abandonar Medea per així poder-se casar amb la filla del rei de Corint, Glauca. Llavors Medea li va regalar a Glauca un mantell, que al ficar-se’l la va matar. Però a més a més, per provocar-li més dolor a Jàson, també va matar els dos fills que van tenir en comú.
Dèdal era un famós i reconegut inventor. Un dia va descobrir que el seu nebot el superava en enginy i saviesa, el va tirar des del terrat per gelosia i por. Després d’això el van desterrar. Ell va anar a demanar ajuda al rei Minos, on va tenir relacions sexuals amb una criada i va tenir un fill, Ícar.
ÍCAR I DÈDAL
Dèdal era un famós i reconegut inventor. Un dia va descobrir que el seu nebot el superava en enginy i saviesa, el va tirar des del terrat per gelosia i por. Després d’això el van desterrar. Ell va anar a demanar ajuda al rei Minos, on va tenir relacions sexuals amb una criada i va tenir un fill, Ícar.
Després de que Teseu matés al Minotaure, Minos va tancar a Ícar i al seu pare dins del laberint convençut que no podrien sortir mai més. Dèdal, amb la seva astúcia, va inventar ales pels dos amb cera i plomes. Abans de iniciar la fugida el va advertir que no volés prop del sol, ja que la cera es deferia, ni tampoc prop de l’aigua perquè no es mullessin les plomes. Ícar emocionat i inconscient va volar massa alt i la calor va començar a desfer la cera fent que caiguessin algunes plomes. Va intentar seguir volant, però va caure al mar i morí.
EURÍCIDE I ORFEU
Eurídice era una nimfa i era l'esposa d'Orfeu. Orfeu l’ estimava profundament. Una vegada quan Eurícide passejava va ser vista per Arsisteo, i ell la perseguí per fer-la seva. Ella es va escapar, doncs el seu cor només li pertanyia a Orfeu. Mentre escapava una serp la va mossegar i morí. Orfeu, desconsolat decidí anar a l’infern a buscar la seva estimada esposa.
Orfeu aconseguí emportar-se a Eurícide. Les divinitats subterrànies acceptaren que se l’emportés, però Orfeu havia de prometre que no intentaria veure a la seva esposa fins que l'hagués portat a la llum del sol. Eurícide seguia a Orfeu, però quan eren a punt d’abandonar les fosques profunditats, Orfeu començà a pensar que el podrien haver enganyat. Amb la preocupació, no va poder suportar la temptació i es va girar per mirar-la i comprovar que ella venia amb ell. En aquell instant Eurícide va ser arrossegada per una força irressistible una altra vegada cap a l'infern. Orfeu, desesperat, va intentar anar de nou a rescatar a la seva estimada, però aquesta vegada no l’hi van permetre. Orfeu va tornar a la Terra sol i desemparat i va mantenir fidelitat a la seva esposa fins a la seva mort.
JACINT
Jacint era un bell jove heroi diví estimat pel déu Apol·ló. Un dia ell i el seu amant estaven jugant a llançar-se el disc, i aleshores Apol·ló per demostrar el seu poder i impressionar a Jacint, va llençar el disc amb totes les seves forces. Llavors Jacint per sorprendre a Apol·ló va intentar atrapar-lo, però va ser donat pel disc i va caure mort.
La bellesa del noi va provocar una disputa amorosa entre Céfiro i Apol·ló. Gelós que Jacint hagués preferit l'amor d'Apol·ló, Céfiro va matar a Jacint amb un disc. . Però Apol·lo no va permetre que Hades, el déu dels morts, reclamés al noi. De la sang vessada del jove va créixer una flor, el jacint. El castig de Apol·ló cap a Céfiro va ser que el va convertir en el vent, així no podria fer mal a ningú mai més.
PIGMALIÓ
Pigmalió era el rei de Xipre. Sempre havia buscat una dona amb la que casar-se, però cap reunia les condicions que buscava. Frustrat va decidir no casar-se i dedicar el seu temps a crear escultures preciosos. Una de les més precioses que va fer va ser Galatea, la seva bellesa era tant extremada que se’n va enamorar. Pigmalió, gràcies a Afrodita, somià que Galatea cobrís vida. Es dirigia a ell i al tocar-la la notava calenta i cada part que li tocava cobrava vida. Al aixecar-se, Pigmalió es va trobar amb Afrodita. Aquesta es va commoure pel seu desig, va considerar que es mereixia la felicitat i va convertir a Galatea en humana.CIPARÍS
Ciparís fou fill de Télefo, descendent d’Heràcles, que va ser un dels amants del Déu Apol·ló. Apol·ló va regalar a Ciparis una javelina per caçar, però sense voler ell noi va matar al cérvol domesticat (un bell animal amb astes d'or i garlandes de pedres precioses). Tant va ser el seu dolor que va demanar al déu Apol·ló que li permetés plorar-ho per sempre. El déu va acceptar la seva súplica i el va convertir en xiprer, arbre relacionat amb el dolor pels sers estimats.
Segons alguns autors el mite representa el pas de l'adolescència a la maduresa, mostrant un noi que s'inicia en la caça i les arts de la guerra i que ha de canviar per convertir-se en adult.
Orfeu és un dels mites que té moltes versions diferents, n’hi ha que diuen que fou un fill adoptat per Apol·ló i d’altres que fou un fill de dos reis. Però la versió en la que ens centrarem serà la Jason i els argonautes.
Orfeu fou un membre d’expedició de Jàson a bord la nau Argo a la recerca del velló d’or, i Orfeu era conegut com a Ferecides. Ferecides no era un remer o era un home corpolent i fort, ell en canvi era conegut per la seva música magestral; cosa que va fer que fos el que portava el ritme als remers. Els efectes de la seva música s’estenien per tots el racons de la naturalesa. Encara que Ferecides (Orfeu) també era conegut perquè va ser el únic que va poder resistir-se al cant de les Sirenes.
Mides era un rei molt ric que, però era avariciós i li encantava l’or. Un dia un amic de Dionís passava per les terres del rei Mides i aleshores ell va ser geniüt i el va allotjar, Dionís agraït per la seva generositat li va dir que li concediria el desig que volgués. Ell li va demanar que fes que tot el que toqués es convertís en or. Dionís li va dir que pot ser se’n arrepentiria. Mides va insistir en que volia això. El dia següent tot el que tocava es convertia en or. Era l’home més feliç del món, absolutament tot passava a ser or. Al anar a esmorzar el menjar se li convertia en or i ja no li va començar a semblar tant emocionant que tot es convertís en or. Es va entristir i començà a plorar. La seva filla va venir a animar-lo, però tot just el va tocar va quedar convertida en una estàtua freda de or. Va començar a pregar a Dionís que li desfés la maledicció. Dionís li va dir que si volia desfer-se del ‘’do’’ hauria de sacrificar tot el or del seu palau. Mides va acceptar, només volia sentir, tocar, notar i gaudir la seva filla. Va haver de anar a la font a rentar les seves mans perquè se li treies l’encanteri. Va omplir una jerra d’aigua per retornar la vida a la seva filla.
ORFEU
Orfeu fou un membre d’expedició de Jàson a bord la nau Argo a la recerca del velló d’or, i Orfeu era conegut com a Ferecides. Ferecides no era un remer o era un home corpolent i fort, ell en canvi era conegut per la seva música magestral; cosa que va fer que fos el que portava el ritme als remers. Els efectes de la seva música s’estenien per tots el racons de la naturalesa. Encara que Ferecides (Orfeu) també era conegut perquè va ser el únic que va poder resistir-se al cant de les Sirenes.
MIDES
Mides era un rei molt ric que, però era avariciós i li encantava l’or. Un dia un amic de Dionís passava per les terres del rei Mides i aleshores ell va ser geniüt i el va allotjar, Dionís agraït per la seva generositat li va dir que li concediria el desig que volgués. Ell li va demanar que fes que tot el que toqués es convertís en or. Dionís li va dir que pot ser se’n arrepentiria. Mides va insistir en que volia això. El dia següent tot el que tocava es convertia en or. Era l’home més feliç del món, absolutament tot passava a ser or. Al anar a esmorzar el menjar se li convertia en or i ja no li va començar a semblar tant emocionant que tot es convertís en or. Es va entristir i començà a plorar. La seva filla va venir a animar-lo, però tot just el va tocar va quedar convertida en una estàtua freda de or. Va començar a pregar a Dionís que li desfés la maledicció. Dionís li va dir que si volia desfer-se del ‘’do’’ hauria de sacrificar tot el or del seu palau. Mides va acceptar, només volia sentir, tocar, notar i gaudir la seva filla. Va haver de anar a la font a rentar les seves mans perquè se li treies l’encanteri. Va omplir una jerra d’aigua per retornar la vida a la seva filla.Finalment hem realitzat un dibuix de alguns mites, on apareixen algunes característiques rellevants del mite Aracne, de Faetó, de Fineu i les harpies i alguns més. Tot seguit el podeu observar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada